Primer poemari
Arrels al vent
Arrels al vent és un recorregut poètic per la memòria, el territori i la identitat. Des dels carrers de Sant Blai fins a la silueta de l'Aitana i el Puig Campana, Dari Trives construeix un món líric on el paisatge mediterrani no és decorat sinó substància.
Una escriptura arrelada que parla de tot allò que el vent intenta emportar-se — i que, malgrat tot, queda.
Fragment
Som la gent que fa viure el paisatge,
som el crit que dóna nom al món.
— Visc a una terra sense nom, p. 44
