Notes

Fa sis mesos que Arrels al vent va veure la llum.

Ho escric ara i encara em costa una mica assimilar-ho. Durant molt de temps aquell llibre va existir només en forma de manuscrit, de poemes guardats, corregits i tornats a corregir. Era una cosa meua. Una cosa que havia anat c…

Hi ha llibres que arriben a les mans gairebé per casualitat.

I n’hi ha d’altres que, quan els tens davant, et recorden que la literatura no serveix només per inventar mons, sinó també per recuperar aquells que algú, algun dia, va intentar deixar enrere.

Ahir vaig tindre el…

Hi ha qui pensa que la censura és una cosa del passat. Que forma part dels llibres d'història i que ja no té cabuda en una societat democràtica. Però els últims anys hem vist com la cultura ha tornat a convertir-se en un camp de batalla al País Valencià.

I això em preocupa.
…

Cada estiu apareixen les mateixes recomanacions: llibres per a la platja, novel·les per a les vacances o lectures imprescindibles. Però hi ha una pregunta que sovint passa desapercebuda: per què llegim més a l'estiu?

La resposta no és només que disposem de més temps. En reali…

L'altre dia vaig entrar en una llibreria i em vaig trobar una escena que em va fer somriure.
Una dona buscava un llibre per a regalar. Va agafar una novel·la d'un autor estranger molt conegut, va llegir la contraportada i se'n va anar cap a la caixa.
Res estrany.
Jo mateix ho…

La pregunta que només ens fan als qui escrivim en la nostra llengua
Este matí he quedat amb un amic. Feia temps que no el veia. Li he regalat un dels meus llibres, il·lusionat, com cada vegada que compartisc la meua feina amb algú pròxim. Ell l’ha agafat, l’ha mirat, i la prime…

Hi ha paraules que no volen ser dites en veu alta. Volen ser llegides en silenci, a soles, quan ningú no mira.

Escriure és recordar d'una manera que el temps no pot fer malbé.

El vent no porta res. El vent se n'emporta tot. Potser per això les arrels s'aferren tant.